Custa iat a essi naturalmenti una noba bona, sa mellus chi si potzat donai in unu territóriu famiu de trabballu. In su momentu perou s’agataus in sa positzioni de un’astrónomu chi càstiat una galàssia, ma non nci podit artziai asuba. Podeus fai totus is càlculus chi boleus, podeus arraxonai apitzus de su poita no arrannescieus a nci lompi, ma est unu datu físicu: non teneus is médius po dda sodigai. In sa matessi manera, est inútili si contai fàulas apitzus de sa Keller. Sa fàbbrica est serrada giai de unus cantu annus e, cumenti totus is cosas firmas, imbéciat ancoras prus a lestru. Mancai si agatit unu compradori sériu, e de su setori, ainnantis de dda torrai a biri in funtzioni iat a passai àteru tempus.
In s’interis, perou, ddoi at una pariga de cosas siguras: s’istabilimentu trabbalàt a s’acónciu de is vagonis e a sa costrutzioni de carrotzas nobas. Pecau chi in s’interis no esistat prus su traghetu chi de Golfu Aranci portàt is trenus in continenti e chi siat afundada puru sa proposta de atretzai su portu industriali de Aristanis, o su de Posthudorra, po fai lompi is vagonis de Biddacidru cun sa ferrovia aroru de mari. Sa Keller oramai at falliu e benit giai gana de donai arraxoni a chini narat su chi non si podit nai, chi is únicus postus de trabballu garantius funt is cadiras de is políticus e de is sindacalistas. Cumprendeusí, ainnanti chi calincunu s’intendat tocau, fatzat unu brinchidu in sa cadira, arruat e s’ingollat diaderus: is carrieras políticas e sindacalis si faint, praxat o non praxat, puru apitzus de is disgratzias de is trabballadoris, ca a bortas nimmancu is de is pianus artus podint fai nudda in períodus de grandu crisi.
Ma torrendi a s’atualidadi, abarrat su fatu chi sa sorti tribbulliada de sa “Keller Eletromeccanica” prus chi in unu binàriu mortu parrit andai ainnantis in una pista a ostàculus. In s’interis de s’úrtimu Consillu Comunali de sa Giunta Pani, giustu unu mesi fait, est istétia aprovada sa bogada de su regimi demaniali de unu lotu de sa matessi fàbbrica, , sighendi s’unda de s’emotzioni de béndita possíbbili de su stabbilimentu:” Segundu cantu iant nau su síndigu e is arrapresentanti de is trabballadori, custu passu fiat necessàriu po podi fai torrai a partí sa Keller, essendinci duas sociedadis interessadas a s’achirimentu”, at nau Giancarlo Carboni , de “Assemblea Permanente”, de is bangus de s’opositzioni in Comunu lunis passau.
E diaici puru sa minorias de intzaras, mancai non nci fiat su caràtiri de pressi previdiu de sa lei po s’aprovu de custa delíbbera, iat votau a favori de sa bogadura de is usus cívicus po cussa parti de terrenu. Ma pagus dís fait “Su Guvernu at impugnau sa lei regionali chi disponiat sa bogada de su regimi demaniali de àreas nobas, suspendendi de fatu puru sa delíbbera de su Comunu de Biddacidru”, acrarat Carboni. Po custu s’arrapresentanti de sa minoria atuali at domandau a su Síndigu de tzerriai una sétzida apósita de su Consillu oberta a is ex trabballadoris de sa Keller, a is sindacaus, a sa Regioni e a is cummissàrius fallimentaris: “Boleus chi custus úrtimus, documentus a sa manu, acrarint su stadu de s’arti de su processu de béndita de is stabbilimentus Keller e is prospetivas realis de torrai a oberri e torrai a pigai a trabballai su personali chi immui est in mobbilidadi. Su primu citadinu puru Marta Cabriolu si narat favorevoli a aprofundai sa chistioni: “Non seu pessimista po scera arriguardu a su benidori de sa Keller. Est s’istória de custus úrtimus annus a ammostai chi, fintzas a immui, dónnia sfortzu non at prodúsiu nisciunu arresurtau apretziàbbili. Custu non bolit nai chi deu non sia disposta a apretziai calisisiat initziativa chi potzat portai in manera reali a torrai a fai oberri sa fàbbrica cosa nosta, antzis ndi apa a essi prexada. Seus a s’òpera de pagus dís, una borta arrisólviu su problema principali chi teneus intra de is manus, su Bilànciu Comunali, eus a tzerriai s’Assemblea”.
Annalisa Caboni Operadora de s’Ufítziu de Língua Sarda Província Sud Sardigna sea de Biddacidru
